8è CAMPIONAT SLOT D’ARGELAGUER – 6ª CURSA

20161111_214828 20161111_230129

8È CAMPIONAT SLOT D’ARGELAGUER – 6ª CURSA

11 pilots es van reunir divendres passat al Circuit d’Argelaguer 3.0 per tal de lluitar per la victòria en la 6ª i darrera cursa, d’un campionat que estava previst a un total de 8 però que per alguns infortunis i imprevistos s’ha escurçat finalment a 6 i una cursa de fi de festa de resistència per equips i entrega de premis que tindrà lloc el proper 2 de desembre.

Fins a 3 pilots nous (Albert Monterrubio, Alex Gines I Jordi Segura) van incorporar-se al nostre campionat, que ha sumat un total de 19 participants durant les sis curses, vinguts de molts punts diversos de les comarques gironines i fins i tot hem comptat amb dos pilots desplaçats expressament des de Granollers.

 La cursa es presentava més incerta que les anteriors, i força oberta, amb el hàndicap del plom per alguns pilots com en Moisès Mas, carregat amb 20 grams extra, després de les dues victòries en les dues curses anteriors, o en Xevi Baca, líder del campionat, que, tot i descarregar-ne 5, en portaria 10 de sobrepès al seu Nissan, i 5 grams també havíen de carregar en Josep Mª Corbalán i en David Puig.

 Si bé aquests 4 éren els qui havíen trét millors resultats a les dues curses anteriors, a la classificatòria des d’un bon inici, sorprenia el Porsche d’en David Pi, amb unes prestacions i sobretot amb una fiabilitat desconeguda en les curses anteriors, i sense el llast del pes, el de Tortellà s’imposava clarament en la classificatòria amb un parcial de 65,40 voltes, per davant d’un sorprenent Albert Monterrubio, qui, malgrat rodar per primera vegada en el nostre circuit, demostrava una capacitat d’adaptació magnífica, i acompanyat d’un molt ben preparat Toyota 89C, es situava segon, amb 64,45 voltes, només 0,5 per davant del Nissan de’n Xevi Baca, i a continuació, amb 64,30, un altre Nissan el de’n David Puig, i dos Lancia LC2/85, els de’n Moisès mas,a mb 64,10 i el de’n Josep Mª Corbalán amb 63,05.

 Només una volta i mitja de diferència entre primer i cinquè i només 8 entre el primer i darrer classificat són les diferències més ajustades que hi ha hagut i deixen pal.lesa la competitivitat que està assolint aquest campionat.

 Amb la plaça a la final ja assegurada, en David Pi, es podia relaxar esperant els altres tres finalistes que sortiríen de les dues semifinals.

 En la primera hi havia un clar favorit, l’Albert Monterrubio, qui havia fet una classificatòria perfecta i a més anava sense llast, i no va deixar lloc al dubte, ja que desde la primera volta va marcar els millors parcials a cada carril i es va imposar amb total claredat amb un total de 88,40 voltes, i per tant, no podia estar més satisfet, després de plantar-se a la final en la seva primera cursa en aquest circuit.

 Darrera seu, no hi va haver gaire lluita, ja que en Moisès Mas i el seu Lancia, malgrat els 20 grams de llast, es van mostrar molt superiors al Lancia de’n Josep Mª  Corbalán, i als Toyota de’n Jordi Segura i el Porsche de’n Paco Cárdenas, i les 87,75 voltes d’en Moisès el deixaven a l’expectativa del número de voltes que fés el segon classificat de la segona semifinal.

En aquesta la cosa va estar força més igualada, ja que en David Puig i en Xevi Baca, ambdós amb Nissan, i amb 5 i 10 grams de llast respectivament, van tenir una lluita aferrissada des de la primera fins a la darrera mànega, amb parcials gairebé idèntics i temps per volta també gairebé clavats. Finalment, però, els 5 grams de menys van afavorir en David, qui es va imposar amb 88,60 voltes, i en Xevi, malgrat no obtenir el premi directe de primera plaça cap a la final, també es classificava com a millor segon, amb 88,55 voltes que milloraven en 0,8 les que havia fet en Moisès Mas a la primera semifinal.

L’Alex Ginés va tancar amb 84,95 voltes aquesta primera participació en el campionat, que el situàven en 6ª posició final, i a continuació l’Oriol Terés, i en Francesc Subirós, que segueixen fent un pas endavant a cada cursa, van acabar amb 84,20 voltes i 77,25 voltes respectivament.

La final es presentava amb una incertesa màxima, i certament van ser quatre mànegues d’infart. El fet més trist va ser que un petit problema en el comandament a l’inici de la primera va fer perdre gairebé una volta a l’Albert Monterrubio, i, malgrat els seus esforços, no va poder recuperar aquesta diferència en cap moment, ja que els altres tres finalistes van apretar de valent des de bon començament, i sense pràcticament cap errada, van anar clavant mànigues de 22 voltes o 21 alts, alternant-se en el liderat durant les tres primeres mànegues, amb varis canvis de líder, però amb diferències entre primer i tercer que mai van superar els 6 segons.

Al final de la tercera mànega en Xevi Baca era líder, però amb només dos segons d’avantatge sobre en David Puig i 3 sobre en David Pi, per tant tot estava totalment obert, amb el desavantatge pel de Montagut d’haver de tancar la cursa per la pista 4, mentre que el de Tortellà en la classificatòria s’havia guanyat fer-ho per la millor pista, la 3, i en David Puig també tindria les seves opcions des de la 2.

Novament vam assistir a 4 minuts d’infart, amb els tres pilots a un nivell altíssim, i com era lògic per la diferència de carrils, en Xevi Baca, en la segona meitat de mànega, es va veure sobrepassat i es va conformar a conduir sense sortir-se, esperant una errada dels altres dos, ja que poc més podia fer des del carril exterior, mentre que els dos David lluitàven aferrissadament i s’alternàven diverses vegades en el liderat, fins que en l’esprint final, era el Porsche de’n David Pi qui es posava en primer lloc i finalment s’imposava, però només per 0,05 voltes, amb 89,60 contra les 89,55 del Nissan de’n David Puig.

Per tant, primera victòria pel de Tortellà, que malgrat els problemes que li havia donat el Porsche en les dues curses anteriors, seguia entossudit en demostrar que el Porsche és un cotxe competitiu, i finalment assolia aquesta preciada primera plaça.

Pel que fa al campionat, hi ha pocs pilots que hàgin participat a totes les curses, de tots ells, el que ha estat clarament el millor ha estat en Xevi Baca, amb 2 victòries, un segon i dos tercers, i amb un total de 108 punts néts, ha estat mereixedor sense discussió del primer lloc final.

En segona posició, el pilot Local, Josep Mª Corbalán, que ha fet servir fins a tres marques diferents (Lancia, Toyota y Jaguar), ha intentat fer sombra en Xevi, però no ha trobat la necessària regularitat i només ha assolit un segon, un tercer i dos quarts, per un total de 82 punts.

Tanca el podi, en Moisès Mas, qui, malgrat haver participat només en tres curses, les seves dues victòries i una cinquena plaça li donen un total de 77 punts, desbancant del podi en la darrera cursa n’en Javi Garrigós i en Jordi Campà, que no van participar en la mateixa.

Amb aquesta acomiadem el nostre 8è campionat, vuit anys durant els quals hem fet fins a 49 curses de diferents models de minibòlids, i esperem ja aquesta cursa especial del 2 de desembre, més que especial per que serà la número 50, i on provarem els Grup 5 de la marca Racer-Sideways per veure si són una bona opció pel campionat 2017.

De moment no està encara confirmada quina categoria es correrà al proper campionat, els grup C són molt bonics i igualats, però ja se n’han fet tres campionats consecutius, per tant potser és moment de donar l’alternativa a altres marques com Racer-Sideways o també hi ha sobre la taula l’opció dels DTM de la marca Scalextric, que malgrat ser la pionera al nostre país en la fabricació de vehicles de Slot, no s’ha vist encara mai representada en el campionat local d’Argelaguer, i potser ja és hora que ho sigui.

Us esperem a tots el 2 de desembre, en una cursa que tindrà alguna sorpresa, com es mereix la número 50 des que allà pel 2009 uns quants aficionats a l’Slot vam començar a trobar-nos un divendres al mes per compartir el nostre hobby en la primera versió dels tres circuits d’Argelaguer.