3er Cursa Slot Argelaguer

Récord de participants en la tercera cursa del campionat DTM d’Argelaguer, amb ni més ni menys que 17 pilots, vinguts de tota la província.

L’Oscar Rodríguez i en Juanma Vázquez debutaven en aquest circuit, mentre que en Rafa Sánchez, en Javi Garrigós, en Quicu Pazo i l’Oriol Terés, malgrat que ja havíen corregut en anteriors campionats, fèien també els seu debut en el d’aquesta categoria, i per tant, descobrien també el nou sentit del circuit.

Una errada en la configuració dels transformadors fèia que les classificatóries es disputéssin a 13,5 v, en lloc dels 12 v de les curses anteriors, i això donava lloc a que desseguida es batíssin rècords de voltes ràpides a totes les pistes, però per altra banda, que els cotxes es tornéssin molt més difícils de conduir i hi hagués moltes més sortides de pista del que és habitual.

Els pilots de rally van ser els qui en van treure més profit, i així al final de les 4 tandes de 2:30 min per carril als quals s’havia previst cada mànega, en Lluís Formatjé aconseguia una merescuda primera plaça, amb 51,50 voltes, i segellava així el seu passi a la primera final, que se li havia escapat en les dues curses anteriors.

Molt a prop seu, finalitzava en David Puig, amb 51,25 i també entrava a la final, essent un dels tres pilots que han estat a la final de totes les curses disputades fins ara.

Aquests dos éren els dos únics que superàven les 51 voltes, quedant-s’hi molt aprop, el líder del campionat,  l’Albert Monterrubio, qui sorprenia tothom canviant el seu habitual Merces, per un Audi, i realment ens demostrava a tots que no hi ha massa diferències entre un i altre cotxe, col.locant-lo tercer, amb 50,70 voltes i quedant només a una o dues dècimes de la millor volta a tots els carrils.

A un sospir de l’Albert, s’aturava el Mercedes de l’Arnau,k amb 50,60 i a partir d’aquí ja un salt de més de 1,5 voltes fins al cinquè classificat, en Xevi Baca, que aquesta vegada, no portava un cotxe prou afinat, i li costava seguir el ritme dels capdavanters, el mateix que l’Alex Ginés i en Josep Mª Corbalán, que final.litzàven sisè i setè respectivament.

Entre els debuntants i els “retrobats”, l’Oriol Terés fèia una gran classificatòria, i assolia el seu millor resultat fins ara, amb la vuitena plaça dels 17 participants, per davant dels altres representants de RPM, en Paco Cárdenas, en Rafa Sánchez i en Xavi Fortunym, tots ells separats per menys de mitja volta, i a continuació els figuerencs, Jordi Segura i Juanma Vàzquez també entràven dins del disputat grup de les 45 voltes.

No tenia tanta sort en Javi Garrigós, que no acabava de trobar el pols al nou circuit, i es quedava amb 44,50, seguit de l’Edu Jiménez, amb 44,25 i tancàven la llista l’Oscar Rodríguez, amb 43,6 i en Quico Pazo, amb 41,90 voltes.

Classificats, doncs, en Lluís i en David per la final, ens quedàven quatre places, a repartir entre els 15 pilots restants, per tant, per primera vegada, es disputàven quatre semifinals, que donaríen el pas a la final, aquesta vegada, només al guanyador de cadascuna de les mateixes. Abans de les semifinals, l’organització baixava el corrent a uns més raonables 12,6 volts, fent que la conducció i seguretat dels cotxes millorés clarament.

A la primera i segona no hi havia gaire emoció, doncs de bon principi, tant l’Albert Monterrubio com l’Arnau Freixas, marcàven un ritme clarament superior a la resta de participants, i, rodant entre 3 i 6 dècimes més ràpid a cada carril, sumàven mitja volta d’avantatge a cada mànega, per acabar imposant-se, per una banda l’Albert, amb 50,70 v per davant d’en Xavi Fortuny, amb 48,30 i en Rafa Sánchez, amb 46,40, i a la segona semifinal, l’Arnau fèia un fantàstic 51,45, gairebé tres voltes més que en Jordi Segura, que final.litzava amb 48,65, seguit d’en Paco Cárdenas, amb 48,00 i d’en Quicu Pazo, amb 41,75 voltes.

A la tercera i quarta ja hi havia pilots que havíen acabat més a prop a la classificatòria, i per tant es prevèien lluites més intenses per assolir la primera plaça, i així era ja de bon principi en la tercera, quan en Xevi Baca i en Juanma Vázquez sortien amb el ganivet entre les dents, i si bé en Juanma inicialment es posava al davant aprofitant que sortia per les pistes 3 i 4, menter en Xevi ho fèia per la 4 i 2, a la tercera mànega es giràven les tornes i en  Xevi recuperava la distància i l’avançava, final.litzant aquesta tercera tanda, amb només una diferència de 2,5 segons entre ambdós pilots.

A la darrera, en Xevi tenia lleuger avantatge per la pista 3, mentre en Juanma havia de fer pràcticament una heroicitat per la 1, però sorprenentment es combinava una mànega gairebé perfecta del de Figueres, amb vàries sortides de pista del de Montagut, i quan faltava mig minut, en Juanma es posava de nou al capdavant, aguantant les darreres embestides d’en Xevi de forma brillant, i imposant-se per només una coma, amb 49,00 voltes per les 48,90 d’en Xevi.

Tercer final.litzava l’Oriol, malgrat millorar el seu parcial de la classificatòria, amb 46,90 voltes, però ja a 2 dels dos primers, i quart, final.litzava l’Oscar Rodríguez, molt regular amb quatre parcials de 11 per un total de 44,25, millorant també en més de mitja volta, la seva classificatòria.

Classificats doncs ja per la final en Lluís, en David, l’Albert, l’Arnau i en Juanma, ens faltava el darrer finalista, que sortiria de la semifinal a priori més igualada, amb l’Alex Ginés, en Josep Mª Corbalán, l’Edu Jiménez i en Javi Garrigós.

Els dos primers sortien a un ritme clarament més alt que a la classificatòria i desseguida es destacàven, amb lleuger avantatge a mitja cursa pel pilot local, en Josep Mª, que avançava l’Alex per només 3 o 4 segons, diferència que incrementava a la tercera tanda fins als 7, conscient de que l’Alex finalitzaria per la 3 i ell per la 2, i per tant al final l’Alex podia recuperar la diferència, i així era, tot i que volta rera volta l’Alex anava retallant la distància, el Mercedes d’en Josep Mª aguantava i semblava que podria mantenir-se al capdavant fins que una fatídica sortida de pista faltant 5 segons, permetia a l’Alex avançar-lo i classificar-se per davant “in extremis”, amb 50,30 voltes per les 50,25 d’en Josep Mª.

L’Edu i en Javi manteníen a la seva vegada un pols també per rascar el màxim de punts possible, malgrat que no podien seguir el ritme dels dos primers, i finalment l’Edu es classificava davant d’en Javi, per 2 comes de diferència,45,70 contra 45,50 de’n Javi.

Per tant a la final teníem tres cares noves respecte a les anteriors curses, que éren en Lluís, l’Alex i en Juanma, mentre que no hi ha qui en deixi fóra els tres pilots de RPM, en David, l’Arnau i l’Albert, que ja estan acostumats a acabar al podi a cada cursa.

Vista la seva excel.lent classificatòria, semblava que en Lluís tenia opcions de trencar la ratxa dels de RPM, però ja a la primera tanda, l’Arnau va demostrar que anava a per totes, essent l’únic que arribava a les 13 voltes ja a la primera mànega, mentre la resta es quedàven en 12 i en Lluís tenia una mànega catastròfica per la 2, sumant-ne només 11, i a partir d’aquí, poca història, ja que l’arnau, repetint sengles 13 a cada carril, s’imposava amb una autoritat absoluta, amb rècord de voltes del dia, amb 52,70, i els dos punts per la millor volta als carrils 1 i 4.

A continuación, on sí que hi havia certa batalla era per la segona plaça, això sí, ja a 2 voltes del guanyador, entre en David i l’Albert, que es resolia finalment a favor del de Mercedes, amb 50,85 voltes, per les 50,45 del primer Audi que arriba a la final, i a més fent podi, un gran mèrit per l’Albert Monterrubio, que demostra que pot ser igual de ràpid amb un o altre cotxe.

En Lluís es refèia del seu mal inici i mànega a mànega anava millorant, aconseguint un fantàstic 14 a la pista tres, a més de la volta ràpida tant del carril, com de la cursa, amb un estratosfèric 10,90 i primer avançava en Juanma i després s’apropava perillosament a l’Alex, però li faltava temps per superar-lo, ja que al final dels 10 minuts de cursa, acabava a la mateixa coma, i per tant compartía amb el de Banyoles la quarta plaça de la final, amb idèntic resultat de 49,85 voltes.

En Juanma no era capaç de repetir la seva brillant semifinal, i finalment tancava la seva participació amb la sisena plaça, i unes 48 voltes, que globalment, es poden considerar una actuació magnífica tinguent en compte que era la seva primera participació en el campionat i a més mai havia rodat en el circuit d’Argelaguer.

Pel que fa al campionat, l’Arnau retalla diferències amb el líder, l’Albert, i es posa a només 4 punts, 82 a 78, mentre que en David consol.lida la tercera plaça, amb 69 punts.

Clarament són els tres pilots amb més opcions a guanyar el campionat, ja que la distància respecte als següents classificats ja comença a ser molt respectable, doncs en Lluís i en Josep Mª en sumen 44 i l’Alex, sisè actualment, 40.

La quarta cursa tindrà lloc el proper mes d’abril, i serà la primera en format de resistència, aparellant-se els pilots participants en ordre invers a la classificació, per tant serà una clara oportunitat pels pilots del mig per intentar retallar diferències amb els capdavanters i fer revifar les seves opcions.

Espero que hàgiu gaudit d’aquesta cursa i que ens poguem retrobar tots, i els que faltàven avui també, a la propera.

3a CURSA DTM SCALEXTRIC 2017

CLASSIFICACIO CURSA DTM SCALEXTRIC 2017

Salut i gassssssssssssssssssss ………….