5en Cursa Slot Argelaguer

   El passat divendres, 12 pilots es van citar al Circuit d’Argelaguer per tal de disputar la cinquena cursa del campionat DTM-Scalextric 2017.

 Tal com marca el reglament, aquesta va ser la primera cursa en el sentit contrari a les agulles del rellotge, per tant molts pilots descobrien un circuit nou, però no va suposar un gran problema, ja que hi va haver una estona més de l’habitual per entrenaments lliures i gairebé tots van poder agafar-li el pols sense massa problemes.

 A la classificatòria encara hi havia una mica de pols a la pista, això va fer que els primers en correr tinguéssin més feina a mantenir el cotxe sobre el carril, a mesura que van anar avançant les mànegues, els que van tenir la sort de córrer cap al final van millorar sensiblement els registres dels primers, no obstant, al capdavant de la classificació no hi va haver grans sorpreses, doncs el líder del campionat, l’Albert Monterrubio, amb un total de 61,50 voltes, i dos espectaculars 16 pels carrils 1 i 4, va dominar amb mà de ferro, per davant d’en David Puig, segon amb 60,65 v, i per tant ambdós asseguraven estar a la seva quarta final en les quatre curses individuals disputades, els únics, junt a l’Arnau Freixes, que tenen ple de finals.

 A la primera semifinal, en Carles Puig, en Juanma Vázquez, en Xavi Fortuny, en Josep Mª Corbalán, i l’Edu Jiménez es disputaríen les dues primeres places de repesca.

 A priori en Carles ho tenia molt bé, doncs a la classificatòria havia marcat 4 voltes més que tots els altres participants en aquesta semifinal, però també era d’esperar que alguns d’ells milloréssin els seus resultats, i així va ser en tots els casos, en Xavi millorava 0,7 v l’Edu 1,65 v, en Josep Mª 2,4 v i en Juanma 1,65 v, però cap d’ells arribava a inquietar en Carles, que s’imposava clarament amb un total de 60,90 v, i l’única lluita que podíem veure, però realment aferrissada, era per la segona plaça entre en Juanma i en Josep Mª, que fins al final disputaven la segona plaça, que finalment quèia del costat del de figueres per tant sols una coma, 58,15 v per en Juanma, per 58,05 v per en Josep Mª, que es tornava a quedar fora d’una final per una distancia mínima, com a la tercera cursa, aquella vegada en favor de l’Alex Ginés.

 En Juanma demostrava ser un especialista en aquests finals igualats, doncs també havia superat per 0,1 en Xevi Baca a la tercera prova, per tant, demostrava novament ser un pilot de molta sang freda als moments complicats.

 En Xavi Fortuny i l’Edu no aconseguien marcar cap parcial de 15, i això els fèia despenjar-se de la lluita pels primers llocs, quedant finalment en Xavi amb 56,90 v i l’Edu amb 56,45 v, sorprèn veure com l’Edu marca uns temps de volta rápida boníssims a pràcticament tots els carrils, especialment als dos centrals, però segurament li falta més control de les sortides de pista per poder estar més amunt, si control.la millor les sortides en properes curses, per velocitat segur que hi pot estar-hi.

 A la segona semifinal no hi va haver massa lluita, doncs en Lluís i l’Arnau van sortir com dos cohets, amb un 14 + 16 per en Lluís i dos 15 per l’Arnau, i per tant a mitja cursa ja trèien 2 o 3 voltes als altres quatre seminifinalistes, i a la segona part de la cursa, ho van ratificar, amb dues noves mànigues excepcionals, per un total de 60,40 v per en Lluís, i un total de 59,65 v per l’Arnau, passant ambdòs sense cap ensurt, a la final.

 La lluita dels altres tres pilots va ser per sumar el màxim de punts possibles al campionat i qui la va guanyar va ser en Jordi segura, tercer amb 57,70 v, seguit a poca distancia de’n Quicu Pazo, que també segueix essent molt ràpid però una mica massa irregular, i finalment en Javi Garrigós, del qui també podem dir el mateix, molt bones voltes ràpides, però massa sortides de pista, per un total final de 56,75 voltes.

 Arribàvem a la final amb un favorit clar, doncs ningú, ni a les classificatòries ni a les semifinals, s’havia acostat a menys de mitja volta del 61,50  marcat per l’Albert a la classificatòria, per tant semblava clar que, de mantenir aquest ritme, qualsevol altra lluita seria pel segon lloc.

 No obstant, en Carles Puig li ho va posar més diícil del previst, i anant de menys a més respecte a les tandes anteriors (60,60 a la class i 60,90 a la semi) destrossava el crono volta rera volta, especialmente a les dues pistes centrals, i a mitja cursa es posava al capdavant amb 31 voltes, per les 30 de  l’Albert i l’Arnau i les 29 d’En David i en Lluís. Sisè era en Juanma, que no podía mantenir un ritme tant alt com a les semis, i quedava ja una mica despenjat amb 28.

 A la tercera mànega, primer i únic problema mecànic de la nit, quan el Mercedes d’en Lluís perdia una roda a l’entrada de la xicane, i la consegüent aturada per reparar l’averia li costava 5 voltes, per tant amb un parcial de 10, es vèia ja rel.legat al darrer lloc, només podent esperar que algun dels rivals tingués també algun problema, cosa que no va succeir.

 En aquesta segona meitat de cursa, l’Albert es va posar seriós, i va apujar un graó més el llistó del seu pilotatge, per clavar dos parcials de 16 estratosfèrics, a les pistes 3 i 4, mentre que en Carles, acabant per la 1 i 3, en sumava 15 a la 1 i 16 justes a la 3.

 Finalment, doncs, els dos pilots de RPM, empatàven amb 62 voltes al capdavant, però mentre en carles, es quedava just després del pont de cronometratge, l’Albert aconseguia fer la pujada i la baixada del pont, i per tant amb un parcial de 0,25 v superava en Carles per aquesta petita diferència, sumant la seva segona victòria al campionat, que, combinada amb que en totes les curses, fins i tot la de resistència, ha estat sempre al podi, el mantenen com a sòlid líder i clar favorit a emportar-se aquest campionat amb 93 punts néts (141 de bruts) un cop disputades aquestes 5 primeres curses.

 En Carles només ha participat en dues curses, amb idèntic resultat, de segona plaça en ambdues, i dues voltes ràpides també en cadascuna, per tant ens quedem una mica amb el regust de veure què hauria pogut fer si hagués disputat tot el campionat, segurament ara mateix semblaria l’únic pilot que hauria pogut disputar-lo clarament a l’Albert.

 Tercer d’aquesta final trobàvem a l’Arnau, sortint victoriós del seu duel amb en David, també per una diferència petita, 60,40 per l’Arnau per 60,15 per en David, per tant ambdós ja a més de 1,5 voltes dels dos primers. i si bé en les tres primeres proves del campionat estàven molt a prop de l’Albert, havent guanyat una cursa cadascú d’ells, en les dues darreres semblen haver perdut una mica de competitivitat, però estem segurs que si treballen una mica en el seus cotxes, en les tres proves que queden intentaran no posar-ho fácil a l’Albert i tornar-li a disputar les victòries.

 En Juanma millorava molt els seus temps per volta respecte a la semifinal, però a costa de cometre més errades, i finalitzava cinquè amb 57,05 voltes, una menys que a la semifinal, i en Lluís, degut a l’avaria abans esmentada, tancava la classificació amb 52,75 voltes.

 Ara toca la pausa estival, per tant el circuit restarà tancat fins el 9 de setembre, en el qual està prevista la sisena cursa.

 Recordem que, tal com estableix el reglament, hi ha tres pilots, en Jordi Segura, l’Edu Jiménez i en Paco Cárdenas, que poden fer la segona meitat del campionat substituint l’habitacle del seu cotxe per una placa de cartolina o lexan, i treure el circuit de llums, si així ho desitgen.

 En aquesta cinquena cursa no ho ha fet ningú, però donat que després de la quarta aquests tres pilots eren els únics que estaven a la segona meitat de la classificació i havíen disputat un mínim de 5 curses, ja podien haver-ho fet en aquesta quarta prova.

 Us esperem a tots el 9 de setembre, bones vacances, salut i gassssssssssssssssss ……