1er Cursa Slot Argelaguer 2019

Un cargol  … un cargol que es va descollar en el moment més inoportú, fregant a la pista, va ser el protagonista de la final de la primera cursa del campionat 2019.
El cargol, del cotxe que s’havia imposat clarament ala classificatória i que partia com a favorit a la final, va espatllar una gran carrera d’en Carles Puig, que, sense aquest contratemps, segurament hauria batallat per la victória, i en finalment es va haver de conformar amb la tercera plaça, que tampoc està gens malament.
Però anem per parts, estrenàvem categoria, amb el mateix reglament que a Banyoles, la qual cosa va facilitar una gran inscripció de 17 pilots, que, amb la baixa de darrera hora d’en Dani Morales, es van quedar en 16.
El circuit s’havia netejat a fons, s’havien canviat varis trams de la recta principal per evitar sortides en la frenada per els bonys que tenia anteriorment aquesta zona, i s’havia instal.lat una nova línea de manteniment de tensió a la zona est, just abans de la xicane, on tradicionalment hi havia hagut petits problemes de corrent. Per tant, tot estava a punt per viure una excel.lent jornada de slot amb majúscules, com així va ser.
Els cotxes escollits pel campionat són un gran encert, els Grup C, a part de ser molt bonics, van molt i molt bé, per tant, sempre han estat dels favorits per la majoria de pilots de circuits, i a més, amb la mecànica anglewinderes converteixen en autèntics míssils, i cal afinar en la graduació del corrent de la pista per que no esdevinguin incontrolables.
Ja des del primer moment es va veure que el rècord del circuit, per part dels grup C en línea, es rebaixaria clarament, doncs els 10:60 o 10:70 que s’havien assolit fa tres campionats ja es rebaixaven als entrenaments lliures, l’únic dubte, que es desvetllaria durant la nit, era veure si ens acostaríem prou als 10:00 com per assolir superar aquesta xifra mítica i deixar el crono per sota.
La classificatoria no va tenir grans entrebancs, ni tampoc sorpreses destacables, Seguint amb la tònica dels dos darrers campionats, els pilots de RPM ocupàven les tres primeres places, amb el duet Puig, fill i pare per aquest ordre, als dos primers llocs, amb 68,20 i 66,75 girs respectivament, i l’Albert Monterrubio, tercer amb 66.65, a només 0,15 dècimes de circuit d’entrar directament a la final.
Igualtat màxima en les posicions següents amb les 66,60 del pilot local Josep Mª Corbalán, ressucitat amb els seus cotxes preferits, després de dues decebedores temporades amb els DTM, i en Moisès Mas, amb el mateix cotxe amb el qual es va imposar en la primera cursa del campionat de Banyoles Slot amb 66,40 i 66,05 respectivament.
En Juanma tancava el grup dels 66 amb 66,20.  La majoria d’aquests pilots havien assolit una o dues mànegues de 17 i la resta de 16, excepte en Carles, l’únic capaç d’assolir el 17 en tots els carrils ….
Classificats, doncs, els Puig per la final, quedàven quatre places, que sortiríen de 4 semifinals, que portaríen el guanyador de cadascuna a la desitjada final.
Amb els pilots ordenats com en els quadres dels tornetjos de tenis, els primers amb els darrers i els del mig entre ells, la primera semifinal va ser la menys igualada, i l’Albert Monterubio es va imposar clarament als seus companys d’escuderia, Raimon Tenorio i Edu Jiménez “Jimy”, sense cometre pràcticament cada errada, amb dos parcials d 17 i dos de 16 per un total de 66,90 voltes, per les 62,15 d’en Raimon i les 61,65 d’en Jimy. En Raimon va fer el que va poder amb l’únic Toyota present a la cursa, però realment hi ha molta diferència entre el Nissan escollit per la majoria de pilots i la resta de vehicles, el Nissan està clarament un pas per davant, gràcies als seus 5 grams menys de pes.
La segona ja va ser més igualada, fins a mitja cursa, hi va haver batalla entre en Josep Mª Corbalán i en Jordi Segura. L’Adrià Fernández, malgrat millorar en gairebé dues voltes el seu resultat a la classificatòria, va començar amb dos 15, mentre que en Jordi, primer líder, i en Josep Mª en sumàven 33 i 33 respectivament a mitja cursa, però amb poca diferència entre ambdós, per tant qualsevol cosa podia passar a la segona meitat. Finalment, però, després de un idèntic 17 per part d’ambdós al tercer parcial, a la darrera i definitiva mànega, en Jordi Punxava amb alguna sortida més del compte i quedava fora de la final, però amb el consol de que el seu 64,80 seria el millor resultat de tots els no-finalistes, per tant li donaria els 12 punts de la setena plaça de la cursa.
A la segona semi, dos pilots habituats a lluitar per les victòries a totes les curses en les que prenen part, en Moisès Mas i en Xevi Baca, partien com a favorits, però amb el sempre ràpid Quicu Pazo, a l’aguait de qualsevol errada per part d’aquests dos, i en Josep Sala, debutant al campionat, encara descobrint el circuit i adaptant-se a la categoria, amb l’objectiu de sumar voltes i anar progressant.
Malgrat que esperàvem una bona batalla, en Moi i en Xevi van marcar idèntic 16 al primer parcial, però al segon, el banyolí s’escapolia ja d’una volta, i amb un increïble 18 a la pista 1 al tercer parcial, pràcticament sentenciava el resultat, dons en Xavi, després de gairebé un any sense participar a cap cursa de circuits, estava encara una mica mancat de ritme i no podia passar de 16 a cap mànega. Finalment, doncs, victòria clara per en Moi amb 68,22, segona plaça pel de Montagut, amb 64,55, tercera per en Quicu, amb un Lancia, que també sembla estar lluny dels temps dels Nissan, amb 61,75 i final de la cursa per en Josep Sala, amb 52,70 però amb una millora sobre les 51,90 assolides a la classificatòria, que es poden considerar un bon debut al campionat, després de tant de temps també sense tocar cap comandament.
Quedava ja només una plaça, que es disputaria a la quarta semifinal, on, vists els resultats de la classificatória, els favorits éren en Juanma Vázquez i en LLuís Formatjé, per davant d’un altre debutant al circuit d’Argelaguer com en Xavi Campmol i un pilot retornat des dels primers campionats, com l’Aleix Corbalán, però realment descobrint el circuit, per que aquest no té res a veure amb els dos anteriors, en els quals sí que havia corregut.
Novament una primera mànega de 16, mantenia l’empat entre en Lluís i en Juanma, però a la segona tanda, en Lluís cometia massa errades i quedava fóra de joc amb un 15 per la pista 4, que, a més repetia per la 2, mentre en Juanma, amb un 17 i un 16 per la 2 i la 1 s’escapolia ja amb tres voltes d’avantatge i es dedicava a assegurar a la darrera mànega, per fer-se amb la sisena plaça a la final, amb un total de 65,75 voltes, per les 62,70 d’en Lluís, i les 59,95 i les 59,55 de l’Aleix i en Xavi Campmol, respectivament, aquests dos últims amb una millora de 2 i 5 voltes respecte a la classificatòria, que demostren una progressió clara.
La final va ser molt disputada, tal com era de preveure, el ritme, frenètic, es situava en 10 segons baixos a pràcticament tots els carrils per part de la majoria de pilots, i per tant amb ritme de 17 o fins i tot 18 voltes per carril, les sortides de pista éren mínimes, i per tant, quan n’hi havia alguna, costava molt i molt cara. La primera víctima va ser en Josep Mª Corbalán, qui, malgrat sortir per la pista tres, tenia un parell de derrapades que acabaven fóra del carril, i aixì li costava dir adeu a qualsevol possibilitat de victòria, amb un 16 a la primera tanda, per la 4. en Juanma començava amb un bon 17, però també punxava a la segona tanda, amb un 16 per la 1 … un altre candidat fóra, igual que en David Puig, amb els mateixos parcials que el de Figueres, per tant a mitja cursa, la lluita per la victòria ja es reduïa a tres candidats, que no havíen fallat, en Carles, amb dos 17, en Monte amb un 16 i un 18 i el líder, en Moi amb uns increïbles 17 i 18 per la 1 i 3, colocant-se amb una vaolta d’avantatge ja a mitja cursa.
En Monte i en Carles havíen d’apretar, i mentre el primer aconseguia pressionar en Moi amb un 17 a la 1 per un 16 d’en Moi a la 4, en Carles vèia com s’esfumàven les seves possibilitats, amb un cargol descollat del seu cotxe, que anava picant contra la pista i li provocava diverses sortides a la zona de la baixada del control de cursa. Malgrat això, un 17 per la 1, no era un mal resultat i el permetia tenir opcions, que passàven per una errada dels dos primers, que no va arribar.
A la darrera tanda, sentència definitiva d’en Moi amb un 18,25 inapel.lable, per sumar un total de 69,25 voltes, i amb uns temps per volta estratosfèrics, per sota de 10 al carril 3 tant a la final com a la semifinal, superava en 0,6 el guanyador de l’anterior campionat, l’Albert Monterrubio, que fèia també una gran cursa, però es quedava amb 68,65 voltes, i tercera plaça del podi per en Carles, amb 68,20, que hauríen estat segurament superats al menys per una volta, de no haver tingut els esmentats problemes amb el fatídic cargol.
A un sospir del podi es va quedar en Juanma, regular com sempre, i amb molt poques errades, acabant quart amb 68,05, a 0,15 d’en Carles, la mateixa distància que el separava del cinquè, en Josep Mª Corbalán, amb 67,90.
Tancava la classificació de la final en David, amb 67,15 però només a 2,1 voltes del guanyador, per tant més emoció impossible, després de 4 tandes de 3 minuts per carril.
Els punts de la volta ràpida se’ls emportaven en Moi, pels carrils 1 i 3 i en Carles i l’Albert, per la 2 i la 4 respectivament, per tant, en Moi és el primer Líder amb un total de 34 punts.
Quedarà per l’anècdota de la cursa i del campionat, l’atac amb armes químiques d’un dels participants, que va obligar a suspendre temporalment la segona semifinal, fins que s’airegés una mica el circuit, però que finalment no va passar a majors, i la cursa es va reprendre amb normalitat després de la ventilació corresponent.
Bé, esperant que hàgiu passat una bona vetllada de curses i que estigueu ja tots a punt per tornar-hi a la segona prova, el 15 de març, l’organització us agraeix l’assistència i també les nombroses fotos i videos que heu penjat al grup de Watsup …
Gràcies a tots, us esperem a la próxima … salut i gasssssssssssssssss …..
FINAL 2 1 3 4 TOTAL
1 Moisès Mas 18,25 17 18 16 69,25 30
10,090 10,150 9,955 10,194
2 Albert Monterrubio 18 17 17,65 16 68,65 25
10,251 10,443 10,144 10,435
3 Carles Puig 17 17 17 17,20 68,20 21
9,974 10,301 10,044 10,365
4 Juanma Vázquez 17 16 17 18,05 68,05 18
10,215 10,346 10,154 10,315
5 Josep Mª Corbalán 17 17,90 17 16 67,90 16
10,181 10,158 10,061 10,203
6 David Puig 17 16 17 17,15 67,15 14
10,303 10,512 10,299 10,520

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *