1er Cursa Slot Argelaguer
Primer cursa del campionat DTM 2016 i victoria rotunda de l’equip RPM Slot Salt, monopol.litzant el podi i demostrant que les sessions d’entrenaments privats de la semana passada al circuit de Banyoles havien estat molt profitoses. Molt hauran de pedalar la resta de participants, per que a la final va quedar clar que en David Puig, l’Albert Monterrubio i l’Arnau Freixes están un pas (o més ben dit, entre 2 i 3 voltes) per davant de la resta de competidors.
Ja a la classificatòria els pilots de RPM es van mostrar molt competitius, així, l’Albert Monterrubio, entrant cap al final de la tanda, amb la pista força neta, va ser el primer en marcar 60 voltes al circuit, en les 4 tandes de 3 minuts per carril a les quals es va programar la cursa.
Abans, però, amb la pista menys favorable, va ser durant molta estona en David Puig qui va mantenir el millor parcial, amb 58,05 v, però a mesura que van anar transcorreguent les mànegues, els pilots que van entra en les darreres tandes van fer registres clarament millors que els de les primeres, i així primer l’Arnau Freixas, el superava amb 58,45 v i posteriorment també en Moisès Mas, amb 58,85 v. Així, en Moi i l’Albert éren els dos pilots amb bitllet directe per la final, mentre la resta de pilots havíen de batallar per les 4 places restants en les dues semifinals de 5 participants cadascuna.
A la primera semifinal, l’Arnau partia com a favorit, doncs a la classificatòria havia fet pràcticament 3 voltes més que els altres semifinalistes, i realment no va decebre, ja que va marcar la volta més rápida en tres dels 4 carrils i es va imposar amb un magnífic 59,20, superant a un comabiut Alex Ginés, que també portava un cotxe molt afinat, i amb una conducció agressiva com en ell és habitual, marcava la milllor volta a la pista 4 i finalment assolia la segona posición amb 57,90 v millorant clarament les 54,90 v fetes a la classificatòria i deixant sense cap opció en David Pi, que no podía seguir el ritme del de Banyoles en cap moment, queixant-se d’una mala elecció de cotxe, que l’impedia estar al nivell que ens té acostumats. En Jordi Segura fallava a la primera mànega amb un 12 que li costaría car, ja que malgrat dos 14 i un 15 en les tres restants, es quedava amb 55,05 v, a 0,4 v de’n David. La darrear plaça de la semifinal era per en Paco Cárdenas, que tenia un dia poc afortunat, amb massa sorties, i no podía passar de les 50,75 v, i caldrà que millori les prestacions del seu vehicle en properes curses.
A la segona semifinal es vivía un dels duels èpics de la jornada. Si bé, en David Puig tornava a sortir molt fort, com a la classificatòria, aquesta vegada, era seguit de ben a prop per en Josep Mª Corbalan i en Lluís Formatjé, que s’anaven alternant la segona i tercera plaça de la semifinal, sempre entre 3 i 6 segons per darrera en Puig, però amenaçant d’acostar-si a la mínima errada del de Salt. Al final de la tercera mànega en David tenia 3 segons d’avantatge sobre en Lluís i aquest els mateixos 3 sobre en Josep Mª, però el d’Argelaguer tenia pista més favorable a la darrera tanda, i qualsevol cosa podía passar a la mateixa. En Francesc Subirós i l’Edu Jiménez giraven a un ritme inferior, però teníen també la seva guerra particular, per tal d’assolir la quatra plaça a la semifinal i al mateix temps superar el màxim de pilots de la primera, per que els punts de cara al campionat també són importants, malgrat que no et classifiquis per la final.
En una quarta mànega d’infart, en David aprofitava la guerra entre els dos pilots d’Indignats Team, i sense pràcticament cap errada, assegurava el seu passi a la final amb 15 voltes per un total de 58,70 v. En Lluís mantenía la segona plaça fins pràcticament esgotats dos minuts de cursa, alternant-se agressivitat i petites sortides amb en Josep Mª, però finalment aquest es posava a la seva alçada i ens regalaven 3 o 4 voltes frec a frec, en les que a cada corba podía haver-hi una sortida que podía ser clau en el desenllaç de la cursa, i així era finalment, quan l’Audi d’en Lluís patia una sortida en la tercera corba del circuit i en Josep Mª se n’anava uns metres, que ja conservaría fins al final, assolint també l’accés a la final amb 58,25 v per davant de les 57,70 v d’en Lluís, que si bé, el deixaven fora de la final, sí que li donàven els 12 punts pel campionat com a setè classificat, i millor semifinalista.
En Francesc i l’Edu seguien amb la seva lluita fins al final, i malgrat que el de RPM era més ràpid que el d’Argelaguer a tots els carrils, en Francesc tenia més sang freda i cometent menys errades s’imposava finalment amb 51,80 v tant a l’Edu, que en sumava 51,00 v com a n’en Paco que n’havia fet 50,75 v a la primera semifinal.
La final es presentava molt oberta, malgrat l’autoritat amb la qual l’Albert Monterrubio i en Moisès Mas hi havien arribat des de la classificatória, la maledicció del circuit que diu que gairebé mai guanya la cursa un pilot que no passi per semifinals, i el rendiment de menys a més dels altres quatre finalistes a les seves semifinals, fèia preveure una final molt igualada.
Aquesta donava el trét de sortida a les 23:30, i la pista ja ben neta i amb el màxim de corrent als carrils fèia que els 6 pilots imprimíssin ja des de la mateixa sortida un ritme estratosfèric, trencant una i altra vegada els rècords de volta rápida, especialment a la pista 3, que es va mostrar com la més favorable, i on es van assolir les 10 millors voltes de la cursa.
En David Puig tornava a fer un master de conducció sense errades, i ja des del trét de sortida es posava líder, amb 15 voltes als dos primers carrils, seguit d’aprop dels seus companys d’escuderia, l’Albert Monterrubio i l’Arnau Freixas que en sumàven 14 i 15 en les dues primeres tandes, per tant a mitja cursa, els tres representants de RPM (amb 30, 29 i 29 voltes respectivament) ja portàven més d’una volta d’avantatge als altres tres finalistes, que també tenien la seva guerra particular, ja que l’Alex havia sumat dos 14 per un total de 28 i en Moi i en Josep Mª havien punxat al seu primer carril, amb 13, però el compensàven amb un 15 al segon i s’afegíen a l’Alex al club dels 28.
Poca historia més a la segona meitat, doncs en David sentenciava amb un fantàstic 16 al tercer parcial, i conservava l’avantage amb un 14 al darrer, per un total de 60,70 voltes, mentre que l’albert acabava amb 15 i 16, clavant les 60,00 voltes que ja havia fet a la classificatòria.
L’Arnau es mantenía també molt ràpid i constant, però un passet per darrera els seus companys d’escuderia, i amb dos 15 finals sumava un total de 59,55 voltes, també el seu millor parcial de tota la cursa, i assegurant el tercer escaló del podi, i per tant els 21 punts, als quals en sumava dos més com a autor de la volta rápida a la pista 2, amb 11,571 seg.
La guerra entre l’Alex, en Josep Mª i en Moi, era oberta i aferrissada fins al darrer segon, els dos de Banyoles descansaven a la darrera tanda, havent assolit 57,25 v i 56,90 v respectivament, i en Josep Mª podía superar-los fent un 15,30 per la pista 2, però una tanda irregular amb 3 sortides, el deixava amb 15,15 per un total de 57,15 v finalment a la cinquena plaça, just al mig de l’Alex i en Moi. Aquests dos, però, sumàven 4 i 2 punts extres, gràcies a les seves millors voltes al es pistes 3 i 4 a càrrec de l’Alex i a la 1 a càrrec d’en Moi.
Els 2 punts per volta rápida a cada carril fan que tant l’Arnau, com en Moi, com l’Alex s’acostin més al capdavant, ja que cap de les voltes ràpides va ser a càrrec dels dos primers classificats.
CLASSIFICACIO CURSA DTM SCALEXTRIC 2017
La cursa es va acomiadar com de costum, amb el tradicional pastís i cava de fi de festa, i ens acomiadem ja fins la segona prova, que tindrà lloc al mateix circuit d’aquí a 15 dies, el 10 de febrer. Us esperem a tots.
