ARGELAGUER SLOT-PRIMERA CURSA FERRARI F40 – CRONICA I RESULTATS

1ª CURSA F40 POLICAR 2020

     Bona inscripció a la primera cursa del campionat 2020, amb els pilots habituals dels darrers, però també amb dos novetats, en Jaume Llobet i en Joan Llach, que descobríen el revirat circuit d’Argelaguer, i que, molt encertàdament, éren els primers d’arribar, tant aviat com s’obria el local, per tal d’entrenar el màxim possible i poder ser competitius a la cursa, i alguns pilots que retornàven, per alegría de l’organització, després d’un any sabàtic, com en Xavi Fortuny i l’Alex Ginés, o pràcticament sabàtic, com en Xevi Baca i l’Aleix Corbalán.

     Està clar que el Ferrari F40 de Policar ha estat una bona elecció, i que és un cotxe, a part de molt bonic com a maqueta, molt noble i divertit de conduir, i que havia de permetre unes curses igualades i competides.

     Estrenàvem format de competició, totalment novedós a les nostres comarques, i potser això també va animar a molts pilots a veure com seria això de fer una cursa per carrils, i on el total de voltes final suma menys punts que no pas un cinquè lloc en un sol dels carrils, i pensem que també va ser un encert per que es va veure a tothom molt concentrat durant la cursa, per que no cometre una errada i sumar encara que fós només un quart de volta més que els rivals a cada carril, podía suposar pujar un o dos llocs a la classificació.

     Els carrils de sortida i descansos inicials es van establir per sorteig, tal com marca el reglament i el més afortunat va ser el tri-campió dels tres darrers certàmens, l’Albert Monterrubio, qui seria el darrer en entrar i per tant es trobaria la pista força més neta que no pas els qui els tocava obrir el foc.

     Inicialment, malgrat sortir ja per la pista 3, qui ja va demostrar que era clar candidat al triomf, era en Moisès Mas, com sempre amb un cotxe molt afinat, que anava per sobre el carril mentre els altres pilots tenien més problemes de derrapatge amb la fineta capa de pols que encara hi havia a la pista durant les primeres tandes, i rodant a ritme de 2-3 dècimes més ràpìd que tothom, desseguida sumava uns registres de referencia, i sobretot uns temps per volta magnífics.

     El grupet que disputaría les posicions capdavanteres a tots els carrils durant la primera passada també estava format pels RPM Carles Puig i David Puig, el banyolí Alex Ginés, i també sumàven bons resultats en Xavi Campmol i en Xavi Fortuny, també molt sòlid en el seu retorn al circuit.

     El grup següent el formàven el debutant Jaume Llobet, en Xevi Baca, en Raimon Tenorio, lluitant entre les places 6ª i 10ª a cada carril i també hi trèien el cap en alguna pista l’Adrià Fernández, en Josep Mª Corbalán o l’Edu Jiménez, alternant carrils de 18 voltes i altres de 19, en els 4 minuts que es van establir per cada tanda, això sí, de moment força distanciats dels 20-21 girs que sumàven els 5 o 6 primers.

     La lluita pel fanalet vermell també era aferrissada, el debutant Joan Llach es sorprenia ell mateix de les seves prestaioncs en un circuit totalment nou per ell, i malgrat que en algun carril sí que tancava la classificació, en els altres sempre tenia algun pilot, o més d’un, al darrera.

     Com es podía preveure, el fet d’entrar al final de tot, posava les coses força fàcils a l’Albert Monterrubio, i així sumava els primers llocs al carril 1 i 4, i el segon al 2 i al 3, i s’imposava també en la suma de voltes amb 85,70 per davant d’en Moisès Mas, segon amb 85,15 i l’Alex ginés, amb 83,20, que éren, per tant, els qui s’emportàven els 5, 3 i 1 punt de la general. Així mateix, l’Albert sumava tres punts extres per volta rápida deixant només la de la pista 3 en mans d’en Moisès Mas.

     A la segona passada, es reorganitzava la graella en funció dels resultats de la primera, tal com i es farà a cada cursa, i així, a l’Albert li tocava ara sortir per la 2, mentre els pilots pitjors classificats a la primera passada sortirien cap al final.

     Hi va haver alguna quiexa (petita) sobre la distribució de pilots, i si bé, és cert que el format de posar el primer al carril 2 i després anar ordenant alternativament “a dreta i Esquerra” la resta de pilots, pot semblar una mica injust pels pilots de les posicions més baixes, que no surten exactament per l’ordre invers al seu resultat, però en canvi és més correcte, a criteri de l’organització, per les posicions capdaventeres i mitges, i permet igualar més, en general, totes les lluites i que al final el resultat sigui més equililbrat que no pas si es poséssin tots els pilots per ordre invers de forma estricta. De tota manera pensem que calen 2 o 3 curses per valorar-ho correctament i treure conclusions de la primera potser és una mica precipitat.

     A la segona tanda, l’Albert realment  podía confirmar la diferència entre sortir al principi o al final, ja que si a la primera passada havia sumat 62 punts, a la segona es quedava just a la meitat, en 31, veient com els seus companys d’equip David i Carles Puig, així com també els banyolins Alex Ginés, i sobretot Moisès Mas, el superaven en alguns carrils, quan a la primera tanda havíen estat força lluny.

      Si mirem la puntuació comparada de les dues tandes, veiem que no hi va haver gaire diferències en la majoria de pilots, per exemple l’Alex ginés i en Xevi Baca éren exemple de regularitat amb 33-32 punts i 12-14 respectivament, així com en Jaume Llobet i en Raimon Tenorio amb 9-9 i 8-8, però en altres casos sí que n’hi havia alguns que aprofitaven aquest nou sistema de sortides, com el cas dels dos Puig, amb en Carles passant de 28 a 51 punts i en David passant de 29 a 37, després d’haver sortit amb pista bruta a la primera tanda, i més neta a la segona, el cas contrari d’en Xavi Fortuny i en Xavi Campmol, que fèien una millor primera tanda que no pas la segona, on es vèien penalitzats per sortir una mica més endavant que en la tanda anterior.

     En resum, mirant a fons tots els resultats, l’organització pensa que el sistema és força equilibrat, i esperem que els pilots ho vagin valorant així amb el transcurs de les curses, recordem que a la segona, els primers classificats del campionat serán ja els encarregats d’obrir pista i els darrers classificats en aquesta primera prova, serán, doncs, els qui tindran més avantatge.

    Tot i així sempre n’hi haurà com en Moi, que encara que surtin sempre amb la pista bruta com en les dues tandes de divendres, serán prou bons com per estar igualment al davant, com ahir, en que va sumar 54 punts a la primera tanda i 60 a la segona, i per tant es col.loca clarament com a líder provisional amb 114 punts, seguit per l’Albert Monterrubio, que en suma 93 i a continuació en Carles i en David Puig i l’Alex Ginés, amb 79, 66 i 65, són els qui surten més reforçats d’aquest prova inicial.

 

     L’organització vol agraïr també la col.laboració de tots els pilots que van ajudar amb el control de les comes i la retirada de cotxes i canvis de carril, ja que el sistema actual obliga a estar permanentment davant de l’ordinador anotant tots els resultats parcials i comes, i meva feina hauria estat molt més feixuga sense la seva col.laboració i la cursa també molt més lenta. Esperem que mica en mica li anem agafant el pols a aquest nou sistema i cada jornada pugui anar tot més rodat i amb més agilitat.

    Us esperem a tots a la segona, prevista pel 6 de març, i guardeu neumàtics, que de moment haurem de seguir amb els mateixos en tant no aconseguim alguna solució, de tota manera val a dir que aquests són força adequats tant al comportament del cotxe, com al grip de la pista i realment sembla que tothom va sortir prou satisfet de la carrera.